Barcelona, 5 i 6 de març de 2013    |    Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB

Carme Fenoll: “El vincle entre biblioteca escolar i biblioteca pública hauria de formalitzar-se institucionalment”

12 de febrer de 2013 • Jornades1 comentari

Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i tutora dels estudis de Documentació de la UOC.

CarmeFenollVa néixer a Palafolls el 1977 i és bibliotecària per vocació. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UB i posteriorment llicenciada en Documentació per la UOC, també ha obtingut dos postgraus en documentació i un màster en gestió cultural. Al llarg de la seva trajectòria professional ha passat per diverses biblioteques, però els projectes innovadors duts a terme durant 12 anys com a directora de la Biblioteca de Palafrugell són potser els més significatius. Des de fa gairebé un any és la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

 

Quin tipus de col·laboració seria important establir entre la biblioteca pública i la biblioteca escolar?  

Com que el desplegament del mapa de biblioteques públiques a Catalunya està en un punt molt avançat i es disposa, en general, de bons equipaments i de professionals bibliotecaris arreu del territori, penso que el vincle biblioteca escolar i biblioteca pública hauria de formalitzar-se institucionalment per reforçar-se mútuament.

Quines responsabilitats podrien adquirir cadascuna en un model de treball més coordinat?

Des de la biblioteca pública:

  • – La biblioteca pública de referència a la comarca/territori com a coordinadora de les polítiques de les biblioteques escolars. A la pràctica, això representaria crear, on no n’hi hagi, comissions de lectura pública i biblioteca escolar coordinades.
  • – La biblioteca pública com a punt de referència proper de les consultes tècniques de les biblioteques escolars de la seva àrea d’influència. Formalitzar mecanismes de consultoria i suport tècnic a les biblioteques escolars per part dels professionals bibliotecaris.
  • – La biblioteca pública, en coordinació amb els CRP, com a garant d’una planificació estratègica per a les biblioteques escolars del seu entorn.

 
El retorn s’establiria de la manera següent:

  • – Les biblioteques escolars inclourien com a eix transversal una política de formació d’usuaris amb la seva biblioteca pública de referència.
  • – Les biblioteques escolars treballarien les polítiques de col·lecció conjuntament amb la biblioteca pública. Així mateix, es millorarien els canals de préstec interbibliotecari entre els centres educatius del territori.

Tenint en compte el context actual, quins serien els passos més urgents de les institucions culturals i educatives per facilitar el desenvolupament necessari de les biblioteques escolars?

Caldria buscar una política de biblioteca escolar adequada a cada territori i assegurar que les institucions en fan un seguiment adequat: cal avaluar la situació de les biblioteques escolars i assegurar-ne un pla d’actuació de llarga durada.

Des del meu punt de vista, el Departament de Cultura i el Departament d’Ensenyament haurien de pactar una política possibilista per dinamitzar les biblioteques escolars. Sense comptar amb subvencions ni grans mesures econòmiques al darrere.

Disposem de bones experiències de ciutats i municipis que es podrien extrapolar a part del territori. Caldria buscar una política de biblioteca escolar adequada a cada territori i assegurar que les institucions en fan un seguiment adequat: cal avaluar la situació de les biblioteques escolars i assegurar-ne un pla d’actuació de llarga durada. Per això penso que és bàsica la implicació de les biblioteques escolars i les biblioteques públiques de referència a cada territori. És una relació natural i possibilista que veuria reforçada l’acció d’ajuda que ofereixen molts CRP. Si formalitzem aquesta relació en mecanismes de coordinació de continuïtat, penso que tindrem una via interessant de treball.

Des del Servei de Biblioteques de la Generalitat trobaria necessari treballar les polítiques de formació d’usuaris, tutelar el bon desplegament dels mecanismes d’intercanvi i difondre polítiques d’R+D (d’impuls de la creativitat i la innovació) vinculades a les biblioteques escolars.

Quina hauria de ser, des del vostre punt de vista, la biblioteca escolar del futur?

La que oferís el primer punt de referència bibliotecària positiu per a tots els infants del país. Per “positiu” entenc: una biblioteca que disposi d’una política ben elaborada de foment de la lectura; amb unes col·leccions i uns horaris adequats i una carta de serveis que inclogui els mínims necessaris.

La biblioteca escolar del futur no pot ser la mateixa que la de fa vint anys ni la d’ara: les biblioteques són organismes en evolució constant. És preocupant veure que en aquest país l’evolució de les biblioteques escolars ha estat molt desigual i, en termes generals, poc satisfactòria.

 

Tags: ,

1 comentari sobre Carme Fenoll: “El vincle entre biblioteca escolar i biblioteca pública hauria de formalitzar-se institucionalment”

  1. Mireia Mayol Alaber escrigué:

    Hi ha punts de l’exposició de la Sra. Fenoll que semblen raonables, però deixem-nos estar d’històries perquè ara hi ha crisi i falta de recursos aplicables per part de l’administració, per experiència pròpia i d’altres professionals del sector, sabem que les polítiques de col.laboració i el
    factor imaginatiu i innovador estan molt bé, però fa anys que s’està reivindicant ,com a molts altres països nòrdics existeix, la figura de bibliotecari escolar titolat i remunerat, juntament amb la codirecció de
    l’equip escolar, ja fa massa que les biblioteques esolars de catalunya majoritàriament funcionen amb la figura del col.laborador de l’A.M.P.A o de serveis externs de l’escola, i sense desmereixer els esforços de ningú,no creiem que sigui el més adhient.